Illa de Pico : l’Atlàntic en estat pur

 
Ecrit par Daniel Hernandez

Situada a uns 1500 km de Lisboa i a 3500 del continent americà, forma part del grup central de les illes Açores, juntament amb Sâo Jorge, Faial i Terceira. El seu clima, suau a l’hivern, humid i càlid a l’estiu, està marcat per la famosa corrent del Golf, la qual es troba l’arxipèlag al mig del seu recorregut.

Després d’arribar a l’illa, el visitant serà sorprès per una flora mediterrània composta de pins i arbustos que no és uniforme a l’illa: només alguns kilòmetres més enllà, la seva orografia capritxosa configura espais selvàtics on les palmeres poden trobar-se al costat d’un roure. Però la força de Pico es troba cap amunt, vinguda des de baix.

Pico és el nom de l’illa i el del volcà que la domina, el cim més alt de Portugal (2351 m). La colonització de l’illa es va produir a partir del segle quinze, mantenint-se deshabitada fins aleshores. Això ha permès de mantenir aquesta imposant muntanya absent de llegendes antiges i d’històries precristianes; aquesta nuesa permet a l’escalador que vol guanyar el seu cim sentir una espècie de buit de sentit, potser una absència de la necessitat de desvelar l’història, que pot omplir amb la seva pròpia.

La pujada és difícil, però la baixada ho és encara més. Les pedres volcàniques destrueixen a cada pas el camí que zigzagueja entre elles de manera irregular. Uns petits pals, situats més o menys cada cent metres, serveixen de referència a l’excursionista fins arribar al primer cim. Abans de pujar cal enregistrar-se a la “Casa de la Montanha” i escoltar unes lliçons per evitar accidents (malauradament no són pocs els casos de turistes poc preparats que han perdut la vida intentant pujar-la).

Més informació:

http://trilhos.visitazores.com/pt-pt/ilhas/pico
http://parquesnaturais.azores.gov.pt/pt/pico/o-que-visitar/centros-de-interpretacao/casa-da-montanha

El vi

L’illa de Pico no és una desconeguda pels amants del bon vi. Les parceles on les vinyes són plantades es diuen currais i el seu conjunt dins de l’illa és considerat Patrimoni de la Humanitat per l’Unesco a causa de la seva particular configuració, el tipus de sol volcànic, la conservació de la forma de treballar del segle XV/XVI i la puresa del paisatge, net de les aberracions de la costa Mediterrània. El cepatge “Verdelho” és un exemple de la qualitat dels vins oferts per Pico.


Més informació:
http://www.cvracores.pt/

El museu del vi:
Més informació sobre el museu (wikipèdia)

Els molins també formen part del patrimoni de l’illa. La seva forma peculiar es deu al seo origen històric: multitud de colons flamencs van poblar l’illa durant els segles XV i XVI, fins al punt que les illes foren anomenades “illes flamenques”. En podem trobar una mica a tot arreu per l’illa: alguns estan en estat ruinós, d’altres han estat restaurats; en qualsevol cas, la seva bellesa particular al mig dels paisatges volcànics salpicats de frondosa verdositat es manté intacta.

Altres activitats són possibles a Pico: l’excursionisme, l’observació de cetacis i el descobriment de la història de la pesca de la balena (ilegal desde l’entrada de Portugal a l’Unió Europea) i el seu patrimoni artesanal i industrial, les festes populars i la multitud d’activitats tradicionals encara ben vives a l’illa. Varis petits museus, a penes indicats per cartells fets a la mà situats als creuaments de petites carreteres, guarden petits tresors que val la pena investigar.

Una particularitat més: a l’illa només hi ha una sola platja de sorra, petitona i sovint buida, un secret a descobrir.

Lluny del turisme de masses, Pico no agradarà a aquelles que busquen grans conjunts turístics plens d’animacions, festes d’ambient fashion o platges amb xiringuitos per passar el temps. L’illa, com les altres de l’arxipèlag açorià, conserva la seva essència gairebé intacta (fins al punt que a vegades costa de trobar un restaurant). Autèntica des del mar fins al cim, Pico no deixarà indiferent al viatger que busca sabent que no hi ha res a trobar.

Articles des numéros précédents:

Wight is Wight (Ecrit par Didier Vors / Traduction de Judith Wood)

El desierto de Tabernas : cabalgando por Andalucía Ecrit par Luis ALONSO (Texte original: "Désert de Tabernas: La chevauchée andalouse", par Didier VORS)

El día de los Muertos en América Latina - El sincretismo de dos culturas (Diana García)

Giuletta & Romeo sono spagnoli (Nicoletta Martelletto)

Isla Gorgona, una Colombia escondida (Diana García)

Madeira, dove l'Atlantico è più verde (Nicoletta Martelletto)


Accueil - Aller en haut de page